L’acte serà un homenatge a la vida i l’obra d’Amades, una obra que recull i deix constància escrita de tot allò que els catalans feien impulsats per la tradició. Un bon exemple és Montblanc, una vila amb una llarga tradició cultural.

Devoció, culte, respecte, religiositat, passió, tradició, història, festa... són alguns dels elements que per un dia ens permetran fer un repàs de la tradició cultural montblanquina a través de la seva història i del curs de l’any.

Joan Amades

Etnòleg i folklorista, de formació autodidàctica. Se’l considera el veritable precursor i l’introductor a Catalunya dels estudis sobre el folklorisme vinculats a etnologia. Des del 1915 fins a la seva mort desplegà una intensa activitat en el recull de material folklòric català i en el seu posterior estudi, el qual donà lloc a nombroses publicacions i conferències, li procurà contactes importants amb l’estranger i fins i tot l’obtenció de premis rellevants en el seu camp, com ara el Pitrè. El 1940 fou nomenat conservador responsable  de la Secció de Gravats Populars, del Museu d'Indústries i Arts Populars del Poble Espanyol (Montjuïc) com a de l'Arxiu Històric Municipal de Barcelona. La UNESCO li encarregà la preparació del corpus bibliogràfic del folklore català, en especial el camp de la rondallística. De la seva abundant bibliografia cal destacar Les cent millors cançons populars (1949), Les diades populars catalanes (1932-1949), Les cent millors rondalles populars (1953), Refranyer català comentat (1951) i les voluminoses obres Costumari Català, (1950-1956), en cinc volums: Hivern (vol I), Les carnestoltes – La quaresma –Setmana santa – El cicle pasqual (vol II), Corpus – Primavera (vol III), Estiu (vol IV) i tardor (vol V) i Folklore de Catalunya (1950-1969), en tres volums: Rondallística,Cançoner i Costums i creences.  

“El nostre propòsit és precisament d'explicar les restes d'aquestes creences ràncies i desacreditades, encara vivents en la nostra gent del camp i de la ciutat de cultura reculada, mantingudes per tradició, potser un xic canviades en llur forma, adaptades a l'ambient d'avui, molt diferents dels de llur temps d'origen, però que en essència la majoria conserva tota llur significació.”

Joan Amades